El passat 15 de gener del 2020 es va declarar l’emergència climàtica a Barcelona. A partir d’aquesta data la ciutat centra gran part dels seus esforços en conscienciar a la població i promoure polítiques públiques per minimitzar l’impacte del canvi climàtic a nivell social, econòmic i ambiental.
Un dels temes més controvertits i alhora d’especial interès és el de la mobilitat. Des de l’Ajuntament es promou cada cop més un model de ciutat on les persones esdevinguin el centre i procura relegar el vehicle a motor fora de les zones més poblades i actualment més contaminades.
Segons els resultats de l’informe de l’Agència de Salut Pública: “Avaluació de la qualitat de l’aire a la ciutat de Barcelona”, les barcelonines i barcelonins viuen en una ciutat que registra uns nivells de contaminació (especialment les partícules en suspensió PM10 i el diòxid de nitrogen NO2) que són nocius per a la salut de les persones, i que no compleixen amb les recomanacions de l’OMS. Un 98% de la població pot estar exposada a nivells superiors de PM10 i un 68% a nivells superiors de NO2.
Les PM10 tenen efectes nocius per a la salut; per exemple, poden provocar càncer de pulmó, fan augmentar les afeccions respiratòries, poden agreujar l’asma i tenen incidència sobre patologies cardiovasculars, amb un increment de la mortalitat. A més, s’ha comprovat que l’exposició a PM pot afectat el desenvolupament pulmonar en infants.
Amb la crisi sanitària encara damunt la taula, són nombrosos els estudis que ara es centren en trobar relacions entre la contaminació atmosfèrica, la densitat de població, la mobilitat de la ciutadania i l’expansió de la pandèmia COVID-19. A Catalunya investigadors del CIBERESP i el CSIC conclouen que:”Els resultats de l’estudi a Catalunya contribueixen a confirmar l’evidència observada en estudis realitzats als Estats Units, Itàlia i, recentment, al Regne Unit sobre el possible vincle entre contaminació de l’aire, SARS-CoV-2 i COVID-19. Encara que s’ha observat una major taxa de mortalitat per COVID-19 en les àrees geogràfiques amb major contaminació a Catalunya, altres factors com la densitat de població, l’habitatge deficient i la mobilitat dels seus residents han contribuït de manera decisiva a la transmissió del virus a Catalunya” aclareix Aurelio Tobies, investigador de l’IDAEA-CSIC.
Dins d’aquest marc teòric, és més important que mai parlar sobre la nostra manera de moure’ns per la ciutat i rodalies, i sobre l’ús que li donem als vehicles de motor en les zones de màxima densitat poblacional. Durant la setmana del 16 al 22 de setembre se celebra a escala europea la Setmana per la mobilitat sostenible. Barcelona se li suma amb el lema “Fes salut. Mou-te de manera sostenible” i amb la temàtica “Seguretat i salut amb una mobilitat sostenible”, per incidir en quatre qüestions: la salut mental i la salut física, la seguretat i la resposta davant la COVID-19.
Des de l’Aula ens hem sumat a la setmana participant del Park(ing) Day Barcelona 2021, troba tota la informació i activitats a la següent notícia!
SUMA’T A LES ACCIONS!
